La Júlia, la meva filla, ha estat 12 dies a Ripoll de campaments amb l’Agrupament Escolta Arrels. La setmana passada ens va escriure una carta on ens deia que havia perdut la camisa i com que el diumenge tots els pares pujàvem a buscar als nostres fills i ens hi quedàvem a dinar vaig fer un pastís en homenatge a la camisa perduda amb el mocador i la insígnia.
La veritat és que va agradar molt i els que el van tastar també el van trobar bo.
Us confesso que és un dels pastissos que menys m’ha costat de fer i el que menys temps he trigat a fer-lo, també és veritat que a mida que vaig fent pastissos també vaig agafant més pràctica i rapidesa.
D’aquí una estona o demà us ensenyaré un altre pastís que he fet aquest cap de setmana, aquest sí que m’ha fet suar i tot i que no ha quedat malament, bé… diguem que es podria millorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada